Transtorn de l'aprenentatge: trastorn de l'expressió escrita

2013-03-04 11:46

TRASTORNS DE L'APRENENTATGE
Dèficit que presenten alguns nens i que es caracteritza per una deficiència en l'aprenentatge tot i posseir una intel·ligència adequada, audició i visió, capacitat motora i equilibri emocional normal.
Els Trastorns específics del desenvolupament de l'aprenentatge escolar constitueixen un conjunt de problemes que interfereixen significativament en el rendiment a l'escola, dificultant l'adequat progrés del nen i la consecució de les metes marcades en els diferents plans educatius.
 
Tot i que solen presentar conjuntament amb alteracions en el funcionament del sistema nerviós central, no són el resultat d'un retard mental associat, d'una privació sensorial o d'un trastorn emocional greu. Per contra, aquests trastorns sorgeixen d'alteracions dels processos cognitius. El que els caracteritza és que el dèficit es planteja en una àrea molt concreta. Els més habituals són els que fan referència a l'adquisició de la lectura (dislèxia), a l'escriptura o al càlcul (ens ocuparem més endavant  als transtorn en la escriptura). 
 
Aquestes alteracions són molt més freqüents en nens que en nenes i cal advertir que solen passar desapercebudes en un primer moment ja que els nens, com s'ha apuntat, no tan sols no presenten problemes en altres àrees sinó que el seu rendiment en elles pot ser superior a la mitjana.
 
Cal no confondre els Trastorns específics de l'aprenentatge amb els Trastorns Generalitzats del Desenvolupament. Els primers fan referència a problemes delimitats a àrees concretes (lectura, càlcul, etc.), No presentant el nen dèficits significatius en les altres àrees. Mentre que els segons s'utilitzen per designar problemes que poden ser severs i afecten totes les àrees del desenvolupament infantil (conductual, comunicativa, cognitiva, social, etc.).
 
Els trastorns inclosos en aquest apartat són:
 
Trastorn específic de la lectura: Poden estar afectades la capacitat de comprensió de lectura, el reconeixement de paraules llegides, la capacitat de llegir en veu alta i el rendiment en activitats que requereixen llegir. Els símptomes són:
Omissions, substitucions, distorsions o addicions de paraules o parts de paraules.
Lentitud.
Falsos arrencades, llargues vacil · lacions o pèrdues durant la lectura.
Inversions de paraules en frases o de lletres dins de paraules.
Incapacitat de recordar el llegit.
Incapacitat d'extreure conclusions o inferències del material llegit.
Recórrer als coneixements generals i no al concret per contestar preguntes sobre un text.
Trastorn específic de l'ortografia: Dificultat per lletrejar en veu alta i per escriure les paraules correctament.
Trastorn del càlcul: afecta l'aprenentatge de l'addició, sostracció, multiplicació i división.Los símptomes són:
Fracàs en la comprensió de les operacions aritmètiques.
Manca de comprensió de termes o signes matemàtics.
No reconeixement de símbols numèrics.
Dificultat en el maneig de les regles aritmètiques.
Dificultat per alinear adequadament nombres o per inserir decimals o símbols durant els càlculs.
Mala organització espacial dels càlculs aritmètics.
Manca de capacitat per aprendre les taules de multiplicar.
Trastorn de l'expressió escrita: Dificultats en l'ortografia, la gramàtica, la construcció de frases i paràgrafs, l'estructura organitzacional i la puntuación.Entre els símptomes:
Velocitat lenta en escriure i producció baixa.
Il·legibilitat.
Rotacions de lletres.
Errors sintàctics.
Taques, rectificacions, errors d'espais i puntuació.
Problemes d'ortografia.
 
 
Els nens amb aquests trastorns solen millorar amb la intervenció psicopedagògica no presentant, en la majoria dels casos, més problemes en la vida adulta. No obstant això, si les dificultats d'aprenentatge no són precoçment tractades poden produir, a part del retard educatiu, un conjunt de situacions "secundàries" indesitjables per al procés d'ensenyament-aprenentatge: els repetits fracassos solen portar a la desmotivació, aversió per l'escola conjuntament amb respostes emocionals inadequades.
 
 Criteris diagnòstics 
1 - Existència d'un deteriorament clínicament significatiu del rendiment escolar específic.
2 - El dèficit ha de ser específic en el sentit que no sigui explicable per un retard mental o dèficits menors de la intel · ligència general. Com que el Quocient d'Intel · ligència i el rendiment escolar no són exactament paral · lels, aquesta distinció només es pot fer tenint en compte els tests de CI i de rendiment estandarditzats, aplicats de forma individual, que siguin adequats per a la cultura i el sistema educatiu del nen .
3 - El dèficit ha de ser precoç, en el sentit que ha d'haver estat present des del començament de l'educació i no haver estat adquirit amb posterioritat.
4 - Han d'estar absents factors externs que poguessin justificar suficientment les dificultats escolars, per exemple, que el baix rendiment sigui degut directament a un absentisme escolar perllongat, sense ensenyament a casa o una educació totalment inadequada.
5 - Els trastorns específics del desenvolupament de l'aprenentatge escolar no poden deure directament a dèficits visuals o d'audició no corregits.
 
 
 
TRASTORN DE L'EXPRESSIÓ ESCRITA
Consisteix en una alteració en l'aprenentatge de l'ortografia, la gramàtica, la construcció de frases i paràgrafs, l'estructura organitzacional i la puntuació sense que necessàriament present alteracions prèvies de lectura. Tampoc té per que està afectat  el contingut ideacional ni  l'abstracció intel·lectualats. 
 A més, l'escolarització ha estat adequada i no hi ha dèficits sensorials que puguin causar aquests alteracions.
 
Criteris diagnòstics de Transtorn de l'Expressió escrita:
Les habilitats d'escriptura, avaluades mitjançant proves administrades individualment (o avaluacions funcionals de les habilitats d'escriptura), es situa substancialment per sota de les esperades donats l'edat cronològica del subjecte, el seu quocient d'intel·ligència avaluada i l'escolaritat pròpia de la seva edat .
 
 El trastorn  interfereix significativament en el rendiment acadèmic o les activitats de la vida quotidiana que requereixen la realització de textos escrits (per exemple  escriure frases gramaticalment correctes i párrafs organitzats).
 
- El rendiment en les proves estandarditzades d'escriptura, administrades de forma individual, és notablement menor del nivell esperat per l'edat cronològica, l'escolarització i la capacitat intel·lectual del nen.
 
- interfereix de manera significativa en els aprenentatges acadèmics o en la capacitat de compondre textos escrits (lletrejar paraules, expressió d'idees amb frases gramaticalment correctes i organització de paràgrafs) 
 
- L'alteració no es deu a un defecte d'agudesa visual o auditiva, ni a un trastorn neurològic 
 
- Quan els problemes únics causats per l'ortografia o cal·ligrafia en absència d'altres dificultats de l'expressió escrita llavors no està justificat el diagnòstic de trastorn de l'expressió escrita.
 
- Generalment els trastorns de lectura s'acompanyen de trastorns en l'escriptura, però pot donar-se la presència de trastorns d'escriptura que cursin sense alteracions de lectura. Les dificultats solen ser semblants però a més en el trastorn de l'expressió escrita s'afegeixen:
 
-Presència d'omissions, inversions, confusions en els grafismes,
 
-Dificultat en diferenciar els homofonemas,
 
-Ineficàcia a reconèixer les categories verbals, apareixent com a conseqüència alteracions semàntiques, conceptuals, verbals, sintàctiques,
 
-Incapacitat per comprendre l'estructura d'una frase,
 
-Gran quantitat de faltes d'ortografia.
 
- Es detecta més fàcilment a través de tasques com copiar un text, escriure al dictat o escriure espontàniament una redacció, per exemple.
 
La prevalença és difícil d'establir, normalment, ja que es troba associat a altres trastorns de l'aprenentatge en general.
 
Quant al curs, rares vegades es diagnòstica abans del primer curs d'educació primària ja que l'ensenyament formal de l'escriptura no apareix fins més endavant.
 
 
Entre els símptomes s'inclou velocitat lenta en escriure i producció baixa, il · legibilitat, rotacions de lletres, cerca de paraules i errors sintàctics, taques, rectificacions, errors d'espais i puntuació, i problemes d'ortografia. La producció baixa, el rebuig a completar el treball o presentar les tasques i el baix rendiment. Aquests dèficits poden ser el resultat de problemes subjacents amb la funció grafomotora (control de la mà i el llapis), funcions motores fines i visuomotoras, atenció, memòria, formació i organització del concepte (prioritats i fluïdesa), així com de la funció del llenguatge expressiu. Igual que altres trastorns de l'aprenentatge, aquest se suposa que pot ser el resultat de certes característiques neurocorticales modificades per experiències ambientals.
 
La prevalença no està determinada, però sembla que hi ha un predomini masculí estàndard de 3:1 a 4:1 present en la majoria dels trastorns de l'aprenentatge. S'han desenvolupat mètodes formals per avaluar i mesurar l'expressió escrita, però poden obtenir cribratges clínics adequats a partir de mostres de còpies, dictats o redaccions espontànies. És possible una teràpia curativa genuïna, amb intervencions educatives consistents en formats alternatius d'escriptura i habilitats de construcció. La recent disponibilitat comercial de processadors de textos pot contribuir a la curació d'alguns individus. Estant pendents investigacions psiquiàtriques addicionals, l'avaluació i intervenció psiquiàtrica segueix les línies generals per als trastorns de l'aprenentatge.
 

consulta Pediatria Dra. Magda Gallardo de dilluns a divendres de 16:30 a 19:30 h. c/ Esteve Albert 73 Mataró (08304) 937986190 / 661436718