Respirar bé i viure millor

2011-11-01 10:06

 

 

“Respirar bé i viure millor”

Respirar és una acció que ens acompanya des del moment que naixem, però la nostra qualitat de vida es pot veure desmillorada si tenim dificultats per respirar bé. Una bona respiració consta de dos processos: inspiració (entrada d’aire als pulmons) i espiració (sortida d’aire dels pulmons).

La creixent incidència de la patologia respiratòria infantil està lligada, per una banda, a l’evolució dels gèrmens responsables de les infeccions respiratòries, i per una altra banda, a un conjunt de factors ambientals en els quals s’associen la pol·lució de l’aire i l’estil de vida. Altres condicionants externs que causen trastorns respiratoris entre els més petits són, l’exposició al tabac, la contaminació i els contagis provocats per l’assistència primerenca a les guarderies.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), entre el 70 i 80% dels nens menors de dos anys ha patit alguna vegada bronquiolitis, amb un pic de freqüència entre els 2 i 10 mesos. Aquests nens són molt més sensibles a que puguin tornar a desenvolupar algun trastorn respiratori si no s’arriba a curar bé. Generalment, sempre, però sobretot, fins a l’edat de 3 anys, s’ha de tenir especial cura amb la higiene bronquial, ja que és un temps molt important de maduració pulmonar.

 

LES PATOLOGIES RESPIRATÒRIES INFANTILS MÉS FREQÜENTS

Bronquitis? Bronquiolitis? Pneumònia? Asma? entendre-ho una mica més...

 

Què és?

Signes i Símptomes

Diagnòstic

Atres...

Bronquitis

Patologia aguda.

Inflamació dels bronquis

-moc nasal:rinorrea

-moc bronquial: broncorrea

-tos

-dificultat per respirar

-examen clínic

-estacional: tardor, hivern, primavera

Bronquiolitis

Patologia aguda.

Inflamació dels bronquíols

-moc nasal:rinorrea

-moc bronquial: broncorrea

-tos

-dificultat per respirar

-febre o no

- Sibilàncies (xiulets)

-examen clínic

<2anys

 

-pot ser precursora d’asma.

-estacional: tardor, hivern, primavera

Pneumònia / Pulmonia

Patologia aguda.

Infecció i Inflamació dels espais alveolars

-tos

febre >3dies

-dificultat per respirar

-Sibilàncies (xiulets)

-examen clínic

-Rx

 

Asma

Patologia crònica. Vies aèries hiperreactives (disminueix el diàmetre de la via on passa l’aire). Broncospasme (col·lapse de la via respiratòria)

1ra fase de la crisis:

-tos irritativa

-sibilàncies

-dificultat respiratòria

-edema de la via respiratòria

2na fase de la crisis:

-tos +productiva

- moc

- examen clínic

- Rx

-...

-evoluciona per crisis

 

-diagnòstic a >3-4 anys.

 

Aquestes són les patologies respiratòries més freqüents en els nens. En la majoria d’elles hi ha un augment de la secreció bronquial, és a dir, apareix moc a les vies respiratòries i al nas. La fisioteràpia respiratòria té l’objectiu de treure aquest moc, aconseguint millorar els símptomes de manera molt més ràpida i sense necessitat de tanta medicació o amb la disminució del període d’administració d’aquesta.

 

SIGNES I SÍMPTMES D’ALARMA:

                - Febre persistent >38,5º. Consultar sempre.

                - Tos persistent de més de 3-4 dies que desperta per la nit. És també important saber que existeixen diferents tipus de tos. Les més destacades són: La tos seca/irritativa és la que es coneix com a “tos de gos”, caracteritzada per no arrossegar moc. La tos productiva, caracteritzada per arrossegar moc. És normal que quan la tos sigui productiva s’escolti que al final de la tos el nen/a s’empassa alguna cosa, possiblement sigui moc, això és perfecte! Evacuem el moc pel sistema digestiu.

                - Moc transparent i molt líquid del nas. Molt important augmentar la freqüència de les neteges nasals, ja que encara que ens sembli el moc més insignificant és el que aconsegueix baixar cap a pulmó més ràpidament, formant una pel·lícula molt fina a la via respiratòria, s’hi instaura i es densifica. Precursor de bronquitis i bronquiolitis.

                - Moc verd i que pot fer pudor. És senyal que pot haver-hi una infecció en alguna part del sistema respiratori.

                - Dispnea: nom específic que defineix la dificultat per respirar. La dispnea provoca el que s’anomena tiratge muscular. Pot ser difícil d’apreciar si no es coneix com valorar-lo. El més important és observar les costelles, si es marquen durant la inspiració s’ha de consultar ràpidament

                - Taquipnea: La taquipnea és un augment de la freqüència respiratòria, és a dir, inspiracions i espiracions més ràpides. Els nens de per si ja respiren més ràpid que els adults. Serà un signe d’alarma quan al nen/a se li marquin les costelles al respirar. S’ha de consultar de manera ràpida.

                - Nen que no dorm o no menja: Aquests són senyals clars en un nen/a que li passa alguna cosa. Si apareix en el context d’alguna patologia respiratòria, pot tenir relació amb la producció de mucositat, la tos i la dificultat respiratòria.

 

IMPORTÀNCIA DE LES NETEGES NASALS

Els nadons, fins als 6mesos, respiren, pràcticament només pel nas. És normal que un nadó acabat de nàixer tingui  períodes de respiració irregulars, ja que el patró de respiració començarà a estabilitzar-se a partir del primer o segon mes de vida. Dit això cal entendre que el nas s’ha de netejar correctament i diàriament fins a l’edat de 5-6 anys. La freqüència ha de ser, per sistema, matí i nit, augmentant les repeticions si augmenta la mucositat. El producte que s’ha d’utilitzar és suero fisiològic. Molts dels altres productes disponibles són irritants pels nens. I sempre s’ha d’introduir amb una xeringa, ja que així es calcula bé la quantitat i s’executa a alta velocitat. S’aconsella deixar un marge de temps prudencial entre les neteges i el moment de menjar. Ni fa mal ni és dolent, però pot ser una mica desagradable, per tant si es relaciona amb el menjar pot ser que en nen/a no vulgui menjar després.

                Com s’ha de fer:

                               Posició del nen/a: assegut. Mai estirat, ni estirat amb el cap girat.

                               Posició de la xeringa: perpendicular a la cara. Si la direcció de la xeringa és cap amunt només netegem la cavitat nasal, i ens interessa netejar la cavitat que connecta amb la faringe, per on passa l’aire.

                               Quantitat de suero fisiològic:

                                               <1any à2 ml de suero fisiològic

                                               1-3 anys à 2,5 ml de suero fisiològic

                                               >3 anys à 3ml de suero fisiològic

Si es fa d’aquesta manera és un bon sistema de prevenció de: otitis mitges de repetició, sinusitis, rinitis, bronquitis, bronquiolitis...

 

ENTENDRE QUÈ ESTÀ BÉ I QUÈ NO EN FORMA DE CONSELLS:

Entendre i conèixer la patologia respiratòria és importantissim per saber després com resoldre-la amb més eficàcia. Evidentment, la majoria de vagades, amb ajuda del metge, però també des de casa. A més el fisioterapeuta pot desenvolupar un paper important. La fisioteràpia respiratòria en pediatria és un mètode molt nou al nostre país, però molt conegut a la resta d’Europa per la seva efectivitat.

És molt important saber que existeixen mètodes antics que cal conèixer per evitar-los, ja que s’ha demostrat la seva contraindicació en nens, pels seus elevats efectes nocius en detriment dels beneficis. Alguns exemples són:

                - “claping”: fer copets sobre la caixa toràcica del nen/a en posició estirat de costat per desenganxar el moc. S’ha demostrat que percutint manualment la caixa toràcica només s’aconsegueix espasme de la musculatura i del bronqui (augment dels xiulets).

                - “drenatge postural”: posicionar al nen/a de manera determinada per fer desenganxar el moc. El moc té més pes que la gravetat, així que no desenganxarem res. Només es pot utilitzar en patologia que produeixi molt de moc, però són casos especials.

 

                Substàncies o elements que ens ajuden a respirar millor:

Alcanfor, Mentol, Eucaliptus à Contraindicades en nens, són massa irritatives. S’aconsella en el seu lloc el pi en essència i mai en contacte directe amb el tòrax. S’aconsella a la planta del peu a l’hora de dormir. La ceba, un mètode molt conegut, és efectiu!! La meitat d’una ceba amb unes gotes d’aigua a sobre d’algun moble a l’habitació del nen/a ajuda a respirar millor.

                Inclinació del llit

Inclinar el llit uns 30º (posar un coixí a sota del matalàs) evita el reflux gàstric i ajuda a la respiració si el nen/a està amb mocs i/o tapat de nas.

                Humidificadors

No fan falta. Els humidificadors augmenten la humitat de l’ambient, però de manera que també augmenten l’aparició de gèrmens i afavoreixen la producció de secreció mucosa. Per tant, no es recomana, tot i que en ambients molt secs, per exemple a causa de la calefacció, (es considera ambient sec quan el nen/a es desperta amb moc enganxat a les aureoles nasals), es pot connectar l’humidificador durant 1h abans que en nen/a vagi a dormir. Una solució igual d’eficaç i sense efectes nocius és la col·locació d’una tovallola molla sobre del radiador durant la nit.

Comprendre la patologia que pugui patir el seu fill/a facilita l’aplicació del tractament. I conèixer mètodes, processos o maneres de millorar el benestar del seu fill/a amb o sense patologia aporta seguretat en la sensació d’estar fent tot el que es pot fer i de la millor manera possible.


consulta Pediatria Dra. Magda Gallardo de dilluns a divendres de 16:30 a 19:30 h. c/ Esteve Albert 73 Mataró (08304) 937986190 / 661436718