PICADES DE MEDUSES
Les picades de meduses són l’accident marí més freqüent que podem patir en les nostres platges. En els últims anys s’ha parlat de plagues de meduses per la gran quantitat que n’ha aparegut: l’escalfament climàtic, la sequera, les corrents marines, els canvis en l’ecosistema marí i la pesca excessiva podrien ser la causa d’aquesta proliferació.
En els darrers anys les meduses son cada vegada més freqüents a les nostres costes, tant en número com en perillositat, amb picades cada vegada més problemàtiques.
Durant l’estiu, les aigües costaneres són més càlides que a l’hivern i tenen una temperatura molt similar a les de mar obert.
Quan els corrents i els vents arrosseguen masses d’aigua oceàniques cap a la costa, aquestes es barregen fàcilment amb les aigües costaneres i això fa que les meduses puguin arribar a la línia de costa amb més facilitat. Els anys amb primaveres i hiverns plujosos, o més frescos, afavoreixen que les aigües costaneres siguin més fresques que altres anys a començaments de l’estiu, amb la qual cosa la barreja de masses d’aigua oceànica i
costanera no es veu tant afavorida i, per tant, es crea una certa barrera que dificulta l’entrada de meduses a la línia de costa.
Les espècies més comunes a les nostres costes provoquen reaccions locals en forma d’urticàries i erupcions a la pell, les quals poden ser presents durant hores.
Excepcionalment, poden provocar nàusees, vòmits, tremolor, i en casos molt greus poden provocar dificultat respiratòria, convulsions o trastorns del ritme cardíac.
En general, els nens, les persones amb antecedents al·lèrgics o cardiovasculars i les que ja han patit picades de meduses, són les més sensibles i amb més risc de patir reaccions més intenses.
Les persones que han sofert una primera picada queden sensibilitzades i, en cas d’una segona picada, aquesta pot provocar reaccions més greus.
QUÈ S'HA DE FER PER EVITAR LES PICADES DE MEDUSES:
-
No banyar-se quan hi hagi la senyal de perill (bandera vermella de prohibició o bandera groga de precaució) o bé quan algú hagi avisat de la presència de meduses.
-
No tocar les meduses encara que estiguin mortes: no perden la seva capacitat urticant fins que han estat exposades 24 hores al sol.
-
No tocar tampoc els tentacles o trossos de meduses perquè tenen igualment capacitat urticant. Vigilar sobretot caminar descalços per la sorra i evitar el bany en la zona on trenquen les onades, ja que aquí s’acumulen les restes de meduses.
-
Utilitzar barreres que impedeixin el contacte de les meduses amb la nostra pell: samarretes o roba per protegir la pell; banyadors que cobreixin el màxim la superfície corporal; ulleres de natació o submarinisme.
-
Si us esteu banyant i veieu meduses, cal nedar pausadament i sortir de l'aigua. El fet
de nedar enèrgicament fa que un mateix apropi més les meduses i els llargs tentacles
poden arribar a tocar-nos i picar-nos. Una medusa no ens atacarà mai.
QUÈ S'HA DE FER DESPRÉS D'UNA PICADA DE MEDUSA::
* Rentar la ferida amb aigua salada.
* Treure les restes de tentacles amb guants o pinces.
* Si l'actuació és immediata després de la picada hem d'aplicar draps calents (no més de 45 º), per desnaturalitzar el verí. Després aplicar fred (bossa de gel) durant 10-15 minuts. Així controlarem el dolor i evitarem que s'estengui el verí. Si ha pasat una estona, apliquem directament fred.
* Aplicar fred: bosses de gel. Aquest no ha d'anar directe sobre la pell, sinó dins d'una bossa ben tancada perquè l'aigua dolça no tingui contacte amb la pell.
* Si persisteix el dolor es pot aplicar alguna sustancia anestèsica , per exemple lidocaïna (pomada, gel, crema o esprai)
* Aplicar antisèptic a la ferida (solucions iodades) 3-4 vegades al dia durant 48-76 hores. Repetir això fins que cicatritzi.
* Pendre antihistamínic via oral (en crema no són efectius) per calmar la picor. Polaramine o Atarax.
QUÈ NO S'HA DE FER DESPRÉS D'UNA PICADA DE MEDUSA:
* Rentar amb aigua dolça, ja que el canvi osmòtic activa els restes de cèl · lules verinoses que poden quedar a la pell i això augmenta la quantitat de verí inoculat.
* Fregar o rascar la zona afectada
* Assecar la pell amb tovalloles o aplicar sorra
* Utilitzar amoníac o alcohol
* Aplicar vinagre. Hi ha molts articles i pàgines d'internet que recomanen el seu ús. Només és útil en alguns tipus de meduses, en altres és molt perjudicial i està totalment contraindicat. NO s'ha d'aplicar si la medusa responsable de la picada és de la família de les Pelagias, Chrysaoras o Physalias
QUI TE MÉS RISC:
- Les persones amb antecedents de problemes al·lèrgics, cardiovasculars o asmàtics han
de tenir especial cura i evitar el contacte amb les meduses.
- Quant més gran sigui la superfície corporal que rep l'impacte (en relació al volum del
cos), major seran els efectes tòxics. Per tant, els nens tenen un risc major.
- Cal tenir present que les persones que han estat picades una vegada, queden
sensibilitzades. Així, una segona picada pot produir una reacció més virulenta i
continuada
EN CAS DE SOSPITA DE REACCIÓ AL-LÈRGICA O L'INICI D'APARICIÓ DE SIGNES D'ALARMA, TRUCAR AL SERVEI D'EMERGÈNCIES O PORTAR-LO RÀPIDAMENT A UN CENTRE DE SALUT.
Fitxes descriptives de les espècies de meduses y altres Cnidaris que es poden trobar a la costa catalana
Pelagia noctiluca
Pelagia noctiluca PERILLOSITAT ALTA. MOLT FREQÜENT
Nom comú: MEDUSA LUMINISCENT O CLAVELL
Diàmetre ombrel·la entre 5 i 20 cm
Color rosat vermellós. Ombrel·la semiesfèrica amb 4 tentacles orals
gruixuts. 8 tentacles marginals (fins a 2 m de longitud). Superfície de
l’ombrel·la recoberta de berrugues marrons. Posseeixen un verí
bastant actiu que produeix sensació de coïssor i de vegades, dolor
intens. Altres símptomes poden ser nàusees, vòmits, enrampades
musculars i dificultat respiratòria. A la costa catalana, és l’espècie que
pot causar més afecció als banyistes perquè els seus tentacles són
molt llargs i es fragmenten amb facilitat i perquè en ocasions pot ser
molt freqüent i abundant a les zones de bany.
Rhizostoma pulmo
Rhizostoma pulmo PERILLOSITAT ALTA. MOLT FREQÜENT
Nom comú: MEDUSA BLAVA
Diàmetre ombrel·la entre 10 i 40 cm
Ombrel·la acampanada de color blanc blavós i amb una vora de color
violeta. Sense tentacles marginals. 8 tentacles orals gruixuts, fusionats
i sense ramificacions de color blanc blavós. És una espècie irritant,
encara que els contactes amb fragments de medusa o tentacles
alliberats en aigua no produeix quadres dermatològics greus. El
contacte de la medusa amb la pell pot produir una intensa irritació
acompanyada de coïssor o picor.
Cotylorhiza Tuberculata
Cotylorhiza Tuberculata. PERILLOSITAT BAIXA FREQÜENT
Nom comú: OU FERRAT
Diàmetre ombrel·la entre 20 i 35 cm
Forma aplanada, marró groguenca, amb una gran protuberància
central de color taronja més fosc. 8 tentacles orals de 3 apèndix amb
l’extrem en forma de botó blanc o blau. La capacitat irritant d'aquesta
espècie és limitada, en general només produeix irritació de la pell i
picor. A més els seus tentacles són molt curts, fet que redueix molt la
superfície de pell que pot ser afectada.
Aequorea forskalea
Aequorea forskalea PERILLOSITAT BAIXA POC FREQÜENT
Diàmetre ombrel·la fins 17 cm
Ombrel·la amb forma de plat més dens en el centre. L’ombrel·la és
transparent i deixa veure els canals radials de color blau. Nombrosos
tentacles marginals fins i sense tentacles orals.
Aurelia aurita
Aurelia aurita PERILLOSITAT BAIXA POC FREQÜENT
Nom comú: BORN, MEDUSA LLUNA
Diàmetre ombrel·la fins 25 cm
Ombrel·la en forma de plat. Color transparent tacat de blau. 4
tentacles orals fistonats i llargs. Tentacles marginals curts. 4 òrgans
reproductors de color porpra-violeta en forma de ferradura. Escassa
toxicitat del seu verí.
Chrysaora hysoscella
Chrysaora hysoscella PERILLOSITAT ALTA POC FREQÜENT
Nom comú: MEDUSA RADIADA
Diàmetre ombrel·la fins 30 cm
Color blanc groguenc. Dibuix en ombrel·la amb16 bandes marrons.
Ombrel·la envoltada de 24 tentacles llargs i fins, amb 4 tentacles orals
llargs. L'efecte de la seva toxina és similar a la de Pelagia.
Velella Velella. PERILLOSITAT BAIXA FREQÜENTS
Carybdea marsupialis
Carybdea marsupialis PERILLOSITAT MOLT ALTA. MOLT RARA
Nom comú: MEDUSA CUB
Diàmetre del disc entre 1 i 5 cm
Espècie de forma cúbica d’uns 5-6 cm, amb quatre tentacles llargs. De
color transparent blavós o blanquinós. Difícil de veure a les costes. No
viuen a aigües superficials sinó a prop dels fons, al voltant dels 20 m
de profunditat.
Physalia physalis
Physalia physalis PERILLOSITAT MOLT ALTA. MOLT RARA
Nom comú: CARAVEL·LA PORTUGUESA
Part flotant 30 cm de llarg i 10 cm d’ample
Part flotant constituïda per un flotador amb gas, violeta i transparent,
amb una cresta o vela en la seva part superior i una part submergida
formada per tentacles fins i llargs que poden arribar fins a 20 metres.
Els contactes amb els tentacles poden tenir conseqüències molt greus
per als nedadors ja que contenen gran quantitat de cèl·lules urticants
que injecten un potent verí amb propietats neurotòxiques, citotòxiques
i cardiotòxiques.
Olindias phosphorica
Olindias phosphorica PERILLOSITAT MOLT ALTA. POC FREQÜENT (VARIABLE)
Diàmetre ombrel·la fins 8 cm
Espècie d’hidromedusa mediterrània de color transparent, amb 4
gònades en forma de creu i amb l’ombrel·la rodejada de petits
tentacles de color blau o bordeus
Aqui teniu un enllaç amb la informació de les meduses que podem trobar a les nostres costes.
https://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/projecte_medusa/guia_identificacio.pdf
https://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/projecte_medusa/poster_meduses.pdf