• No banyar-se quan hi hagi la senyal de perill (bandera vermella de prohibició o bandera groga de precaució) o bé quan algú hagi avisat de la presència de meduses.

• No tocar les meduses encara que estiguin mortes: no perden la seva capacitat urticant fins que han estat exposades 24 hores al sol.

• No tocar tampoc els tentacles o trossos de meduses perquè tenen igualment capacitat urticant. Vigilar sobretot caminar descalços per la sorra i evitar el bany en la zona on trenquen les onades, ja que aquí s’acumulen les restes de meduses.

• Utilitzar barreres que impedeixin el contacte de les meduses amb la nostra pell: samarretes o roba per protegir la pell; banyadors que cobreixin el màxim la superfície corporal;  ulleres de natació o submarinisme.

• Si us esteu banyant i veieu meduses, cal nedar pausadament i sortir de l'aigua. El fet 

  de nedar enèrgicament fa que un mateix apropi més les meduses i els llargs tentacles 

  poden arribar a tocar-nos i picar-nos. Una medusa no ens atacarà mai. 

   

QUÈ S'HA DE FER DESPRÉS D'UNA PICADA DE MEDUSA:: 

* Rentar la ferida amb aigua salada.

* Treure les restes de tentacles amb guants o pinces. 

* Si l'actuació és immediata després de la picada hem d'aplicar draps calents (no més de 45 º), per desnaturalitzar el verí. Després aplicar fred (bossa de gel) durant 10-15 minuts. Així controlarem el dolor i evitarem que s'estengui el verí. Si ha pasat una estona, apliquem directament fred.

* Aplicar fred: bosses de gel. Aquest no ha d'anar directe sobre la pell, sinó dins d'una bossa ben tancada perquè l'aigua dolça no tingui contacte amb la pell. 

* Si persisteix el dolor es pot aplicar alguna sustancia anestèsica , per exemple lidocaïna (pomada, gel, crema o esprai) 

* Aplicar antisèptic a la ferida (solucions iodades) 3-4 vegades al dia durant 48-76 hores. Repetir això fins que cicatritzi. 

* Pendre antihistamínic via oral (en crema no són efectius) per calmar la picor. Polaramine o Atarax. 

QUÈ NO S'HA DE FER DESPRÉS D'UNA PICADA DE MEDUSA:  

* Rentar amb aigua dolça, ja que el canvi osmòtic activa els restes de cèl · lules verinoses que poden quedar a la pell i això augmenta la quantitat de verí inoculat. 

* Fregar o rascar la zona afectada 

* Assecar la pell amb tovalloles o aplicar sorra 

* Utilitzar amoníac o alcohol 

* Aplicar vinagre. Hi ha molts articles i pàgines d'internet que recomanen el seu ús. Només és útil en alguns tipus de meduses, en altres és molt perjudicial i està totalment contraindicat. NO s'ha d'aplicar si la medusa responsable de la picada és de la família de les Pelagias, Chrysaoras o Physalias

- Les persones amb antecedents de problemes al·lèrgics, cardiovasculars o asmàtics han 

de tenir especial cura i evitar el contacte amb les meduses. 

- Quant més gran sigui la superfície corporal que rep l'impacte (en relació al volum del 

cos), major seran els efectes tòxics. Per tant, els nens tenen un risc major. 

- Cal tenir present que les persones que han estat picades una vegada, queden 

sensibilitzades. Així, una segona picada pot produir una reacció més virulenta i 

continuada

Fitxes descriptives de les espècies de meduses y altres Cnidaris que es poden trobar a la costa catalana 

Pelagia noctiluca PERILLOSITAT ALTA. MOLT FREQÜENT 

Nom comú: MEDUSA LUMINISCENT O CLAVELL

Diàmetre ombrel·la entre 5 i 20 cm 

Color rosat vermellós. Ombrel·la semiesfèrica amb 4 tentacles orals 

gruixuts. 8 tentacles marginals (fins a 2 m de longitud). Superfície de 

l’ombrel·la recoberta de berrugues marrons. Posseeixen un verí 

bastant actiu que produeix sensació de coïssor i de vegades, dolor 

intens. Altres símptomes poden ser nàusees, vòmits, enrampades 

musculars i dificultat respiratòria. A la costa catalana, és l’espècie que 

pot causar més afecció als banyistes perquè els seus tentacles són 

molt llargs i es fragmenten amb facilitat i perquè en ocasions pot ser 

molt freqüent i abundant a les zones de bany. 

Rhizostoma pulmo

Rhizostoma pulmo PERILLOSITAT ALTA. MOLT FREQÜENT

Nom comú: MEDUSA BLAVA

Diàmetre ombrel·la entre 10 i 40 cm 

Ombrel·la acampanada de color blanc blavós i amb una vora de color 

violeta. Sense tentacles marginals. 8 tentacles orals gruixuts, fusionats 

i sense ramificacions de color blanc blavós. És una espècie irritant, 

encara que els contactes amb fragments de medusa o tentacles 

alliberats en aigua no produeix quadres dermatològics greus. El 

contacte de la medusa amb la pell pot produir una intensa irritació 

acompanyada de coïssor o picor. 

Cotylorhiza Tuberculata

Cotylorhiza Tuberculata. PERILLOSITAT BAIXA FREQÜENT

Nom comú: OU FERRAT

Diàmetre ombrel·la entre 20 i 35 cm 

Forma aplanada, marró groguenca, amb una gran protuberància 

central de color taronja més fosc. 8 tentacles orals de 3 apèndix amb 

l’extrem en forma de botó blanc o blau. La capacitat irritant d'aquesta 

espècie és limitada, en general només produeix irritació de la pell i 

picor. A més els seus tentacles són molt curts, fet que redueix molt la 

superfície de pell que pot ser afectada. 

Aequorea forskalea

Aequorea forskalea PERILLOSITAT BAIXA POC FREQÜENT 

Diàmetre ombrel·la fins 17 cm 

Ombrel·la amb forma de plat més dens en el centre. L’ombrel·la és 

transparent i deixa veure els canals radials de color blau. Nombrosos 

tentacles marginals fins i sense tentacles orals. 

Aurelia aurita

Aurelia aurita PERILLOSITAT BAIXA POC FREQÜENT 

Nom comú: BORN, MEDUSA LLUNA

Diàmetre ombrel·la fins 25 cm 

Ombrel·la en forma de plat. Color transparent tacat de blau. 4 

tentacles orals fistonats i llargs. Tentacles marginals curts. 4 òrgans 

reproductors de color porpra-violeta en forma de ferradura. Escassa 

toxicitat del seu verí. 

Chrysaora hysoscella

Chrysaora hysoscella PERILLOSITAT ALTA POC FREQÜENT 

Nom comú: MEDUSA RADIADA

Diàmetre ombrel·la fins 30 cm 

Color blanc groguenc. Dibuix en ombrel·la amb16 bandes marrons. 

Ombrel·la envoltada de 24 tentacles llargs i fins, amb 4 tentacles orals 

llargs. L'efecte de la seva toxina és similar a la de Pelagia. 

Velella Velella. PERILLOSITAT BAIXA FREQÜENTS

Carybdea marsupialis

Carybdea marsupialis PERILLOSITAT MOLT ALTA. MOLT RARA 

Nom comú: MEDUSA CUB

Diàmetre del disc entre 1 i 5 cm 

Espècie de forma cúbica d’uns 5-6 cm, amb quatre tentacles llargs. De 

color transparent blavós o blanquinós. Difícil de veure a les costes. No 

viuen a aigües superficials sinó a prop dels fons, al voltant dels 20 m 

de profunditat. 

Physalia physalis

Physalia physalis PERILLOSITAT MOLT ALTA. MOLT RARA 

Nom comú: CARAVEL·LA PORTUGUESA

Part flotant 30 cm de llarg i 10 cm d’ample 

Part flotant constituïda per un flotador amb gas, violeta i transparent, 

amb una cresta o vela en la seva part superior i una part submergida 

formada per tentacles fins i llargs que poden arribar fins a 20 metres. 

Els contactes amb els tentacles poden tenir conseqüències molt greus 

per als nedadors ja que contenen gran quantitat de cèl·lules urticants 

que injecten un potent verí amb propietats neurotòxiques, citotòxiques 

i cardiotòxiques. 

Olindias phosphorica

Olindias phosphorica PERILLOSITAT MOLT ALTA. POC FREQÜENT (VARIABLE) 

Diàmetre ombrel·la fins 8 cm 

Espècie d’hidromedusa mediterrània de color transparent, amb 4 

gònades en forma de creu i amb l’ombrel·la rodejada de petits 

tentacles de color blau o bordeus

https://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/projecte_medusa/guia_identificacio.pdf