PICADES DE MEDUSES

2014-07-16 07:27

 

Les picades de meduses són l’accident marí més freqüent que podem patir en les nostres platges. En els últims anys s’ha parlat de plagues de meduses per la gran quantitat que n’ha aparegut: l’escalfament climàtic, la sequera, les corrents marines, els canvis en l’ecosistema marí i la pesca excessiva podrien ser la causa d’aquesta proliferació.

 

En els darrers anys les meduses son cada vegada més freqüents a les nostres costes, tant en número com en perillositat, amb picades cada vegada més problemàtiques.

Durant l’estiu, les aigües costaneres són més càlides que a l’hivern i tenen una temperatura molt similar a les de mar obert. 

Quan els corrents i els vents arrosseguen masses d’aigua oceàniques cap a la costa, aquestes es barregen fàcilment amb les aigües costaneres i això fa que les meduses puguin arribar a la línia de costa amb més facilitat. Els anys amb primaveres i hiverns plujosos, o més frescos, afavoreixen que les aigües costaneres siguin més fresques que altres anys a començaments de l’estiu, amb la qual cosa la barreja de masses d’aigua oceànica i 

costanera no es veu tant afavorida i, per tant, es crea una certa barrera que dificulta l’entrada de meduses a la línia de costa. 

Les espècies més comunes a les nostres costes provoquen reaccions locals en forma d’urticàries i erupcions a la pell, les quals poden ser presents durant hores.

Excepcionalment, poden provocar nàusees, vòmits, tremolor, i en casos molt greus poden provocar dificultat respiratòria, convulsions o trastorns del ritme cardíac.

En general, els nens, les persones amb antecedents al·lèrgics o cardiovasculars i les que ja han patit picades de meduses, són les més sensibles i amb més risc de patir reaccions més intenses.

Les persones que han sofert una primera picada queden sensibilitzades i, en cas d’una segona picada, aquesta pot provocar reaccions més greus.

 

 

QUÈ S'HA DE FER PER EVITAR LES PICADES DE MEDUSES: 

 

  • No banyar-se quan hi hagi la senyal de perill (bandera vermella de prohibició o bandera groga de precaució) o bé quan algú hagi avisat de la presència de meduses.

  • No tocar les meduses encara que estiguin mortes: no perden la seva capacitat urticant fins que han estat exposades 24 hores al sol.

  • No tocar tampoc els tentacles o trossos de meduses perquè tenen igualment capacitat urticant. Vigilar sobretot caminar descalços per la sorra i evitar el bany en la zona on trenquen les onades, ja que aquí s’acumulen les restes de meduses.

  • Utilitzar barreres que impedeixin el contacte de les meduses amb la nostra pell: samarretes o roba per protegir la pell; banyadors que cobreixin el màxim la superfície corporal;  ulleres de natació o submarinisme.

  • Si us esteu banyant i veieu meduses, cal nedar pausadament i sortir de l'aigua. El fet 

    de nedar enèrgicament fa que un mateix apropi més les meduses i els llargs tentacles 

    poden arribar a tocar-nos i picar-nos. Una medusa no ens atacarà mai. 

     

 

QUÈ S'HA DE FER DESPRÉS D'UNA PICADA DE MEDUSA:: 

* Rentar la ferida amb aigua salada.

* Treure les restes de tentacles amb guants o pinces. 

* Si l'actuació és immediata després de la picada hem d'aplicar draps calents (no més de 45 º), per desnaturalitzar el verí. Després aplicar fred (bossa de gel) durant 10-15 minuts. Així controlarem el dolor i evitarem que s'estengui el verí. Si ha pasat una estona, apliquem directament fred.

* Aplicar fred: bosses de gel. Aquest no ha d'anar directe sobre la pell, sinó dins d'una bossa ben tancada perquè l'aigua dolça no tingui contacte amb la pell. 

* Si persisteix el dolor es pot aplicar alguna sustancia anestèsica , per exemple lidocaïna (pomada, gel, crema o esprai) 

* Aplicar antisèptic a la ferida (solucions iodades) 3-4 vegades al dia durant 48-76 hores. Repetir això fins que cicatritzi. 

* Pendre antihistamínic via oral (en crema no són efectius) per calmar la picor. Polaramine o Atarax. 

 

QUÈ NO S'HA DE FER DESPRÉS D'UNA PICADA DE MEDUSA:  

* Rentar amb aigua dolça, ja que el canvi osmòtic activa els restes de cèl · lules verinoses que poden quedar a la pell i això augmenta la quantitat de verí inoculat. 

* Fregar o rascar la zona afectada 

* Assecar la pell amb tovalloles o aplicar sorra 

* Utilitzar amoníac o alcohol 

* Aplicar vinagre. Hi ha molts articles i pàgines d'internet que recomanen el seu ús. Només és útil en alguns tipus de meduses, en altres és molt perjudicial i està totalment contraindicat. NO s'ha d'aplicar si la medusa responsable de la picada és de la família de les Pelagias, Chrysaoras o Physalias

 

QUI TE MÉS RISC:

- Les persones amb antecedents de problemes al·lèrgics, cardiovasculars o asmàtics han 

de tenir especial cura i evitar el contacte amb les meduses. 

 

- Quant més gran sigui la superfície corporal que rep l'impacte (en relació al volum del 

cos), major seran els efectes tòxics. Per tant, els nens tenen un risc major. 

 

- Cal tenir present que les persones que han estat picades una vegada, queden 

sensibilitzades. Així, una segona picada pot produir una reacció més virulenta i 

continuada

 

EN CAS DE SOSPITA DE REACCIÓ AL-LÈRGICA O L'INICI D'APARICIÓ DE SIGNES D'ALARMA, TRUCAR AL SERVEI D'EMERGÈNCIES O PORTAR-LO RÀPIDAMENT A UN CENTRE DE SALUT.

 

 

Fitxes descriptives de les espècies de meduses y altres Cnidaris que es poden trobar a la costa catalana 

Pelagia noctiluca

Pelagia noctiluca PERILLOSITAT ALTA. MOLT FREQÜENT 

Nom comú: MEDUSA LUMINISCENT O CLAVELL

Diàmetre ombrel·la entre 5 i 20 cm 

Color rosat vermellós. Ombrel·la semiesfèrica amb 4 tentacles orals 

gruixuts. 8 tentacles marginals (fins a 2 m de longitud). Superfície de 

l’ombrel·la recoberta de berrugues marrons. Posseeixen un verí 

bastant actiu que produeix sensació de coïssor i de vegades, dolor 

intens. Altres símptomes poden ser nàusees, vòmits, enrampades 

musculars i dificultat respiratòria. A la costa catalana, és l’espècie que 

pot causar més afecció als banyistes perquè els seus tentacles són 

molt llargs i es fragmenten amb facilitat i perquè en ocasions pot ser 

molt freqüent i abundant a les zones de bany. 

 Pelagia noctiluca viu en aigües oceàniques molt allunyades de la costa i pot arribar a la costa en grans 
quantitats, arrossegada pels vents i els corrent marins. 

 

 

Rhizostoma pulmo

Rhizostoma pulmo PERILLOSITAT ALTA. MOLT FREQÜENT

Nom comú: MEDUSA BLAVA

Diàmetre ombrel·la entre 10 i 40 cm 

Ombrel·la acampanada de color blanc blavós i amb una vora de color 

violeta. Sense tentacles marginals. 8 tentacles orals gruixuts, fusionats 

i sense ramificacions de color blanc blavós. És una espècie irritant, 

encara que els contactes amb fragments de medusa o tentacles 

alliberats en aigua no produeix quadres dermatològics greus. El 

contacte de la medusa amb la pell pot produir una intensa irritació 

acompanyada de coïssor o picor. 

 Rhizostoma pulmo, Són espècies que viuen properes a la costa i que 
s’observen en diferents àrees del Mediterrani, principalment a l'estiu

 

 

Cotylorhiza Tuberculata

Cotylorhiza Tuberculata. PERILLOSITAT BAIXA FREQÜENT

Nom comú: OU FERRAT

Diàmetre ombrel·la entre 20 i 35 cm 

Forma aplanada, marró groguenca, amb una gran protuberància 

central de color taronja més fosc. 8 tentacles orals de 3 apèndix amb 

l’extrem en forma de botó blanc o blau. La capacitat irritant d'aquesta 

espècie és limitada, en general només produeix irritació de la pell i 

picor. A més els seus tentacles són molt curts, fet que redueix molt la 

superfície de pell que pot ser afectada. 

Cotylorhiza tuberculata  són espècies que viuen properes a la costa i que 
s’observen en diferents àrees del Mediterrani, principalment a l'estiu
 

 

 

Aequorea forskalea

Aequorea forskalea PERILLOSITAT BAIXA POC FREQÜENT 

Diàmetre ombrel·la fins 17 cm 

Ombrel·la amb forma de plat més dens en el centre. L’ombrel·la és 

transparent i deixa veure els canals radials de color blau. Nombrosos 

tentacles marginals fins i sense tentacles orals. 

Aequorea forskalea i Velella velella. Aquestes espècies s’observen 
principalment a finals de maig i començaments de l’estiu. 
 

 

 

Aurelia aurita

Aurelia aurita PERILLOSITAT BAIXA POC FREQÜENT 

Nom comú: BORN, MEDUSA LLUNA

Diàmetre ombrel·la fins 25 cm 

Ombrel·la en forma de plat. Color transparent tacat de blau. 4 

tentacles orals fistonats i llargs. Tentacles marginals curts. 4 òrgans 

reproductors de color porpra-violeta en forma de ferradura. Escassa 

toxicitat del seu verí. 

Aurelia aurita són espècies que viuen properes a la costa i que 
s’observen en diferents àrees del Mediterrani, principalment a l'estiu
 

 

 

  

Chrysaora hysoscella

Chrysaora hysoscella PERILLOSITAT ALTA POC FREQÜENT 

Nom comú: MEDUSA RADIADA

Diàmetre ombrel·la fins 30 cm 

Color blanc groguenc. Dibuix en ombrel·la amb16 bandes marrons. 

Ombrel·la envoltada de 24 tentacles llargs i fins, amb 4 tentacles orals 

llargs. L'efecte de la seva toxina és similar a la de Pelagia. 

Chysaora hysoscella, . Aquestes espècies s’observen 
principalment a finals de maig i començaments de l’estiu. 
 

 

 
Velella Velella
 

Velella Velella. PERILLOSITAT BAIXA FREQÜENTS

Nom comú: BARQUETES DE SANT PERE
son petites, duns 7 cm de diametre.
A la primavera, és relativament freqüent que arribin a les 
platges exemplars de Velella velella, en gran nombre. Les 
cèl·lules urticants d’aquesta espècie són inofensives per a 
l’home. Aquesta medusa, coneguda com barquetes de Sant 
Pere, viu surant sobre la superfície de l’aigua, és de color 
blau fosc-violeta i té una forma molt característica, que ve 
donada per una làmina quitinosa en forma de vela que 
sobresurt per sobre de l’aigua i li permet desplaçar-se 
arrossegada pel vent. 
 
 

Carybdea marsupialis

Carybdea marsupialis PERILLOSITAT MOLT ALTA. MOLT RARA 

Nom comú: MEDUSA CUB

Diàmetre del disc entre 1 i 5 cm 

Espècie de forma cúbica d’uns 5-6 cm, amb quatre tentacles llargs. De 

color transparent blavós o blanquinós. Difícil de veure a les costes. No 

viuen a aigües superficials sinó a prop dels fons, al voltant dels 20 m 

de profunditat. 

Carybdea marsupialis, de mida molt petita ,  és l’única espècie de cubomedusa 
present al Mediterrani. Aquesta espècie viu en aigües profundes i es molt improbable trobar-la a les platges. 
 

 

Physalia physalis

Physalia physalis PERILLOSITAT MOLT ALTA. MOLT RARA 

Nom comú: CARAVEL·LA PORTUGUESA

Part flotant 30 cm de llarg i 10 cm d’ample 

Part flotant constituïda per un flotador amb gas, violeta i transparent, 

amb una cresta o vela en la seva part superior i una part submergida 

formada per tentacles fins i llargs que poden arribar fins a 20 metres. 

Els contactes amb els tentacles poden tenir conseqüències molt greus 

per als nedadors ja que contenen gran quantitat de cèl·lules urticants 

que injecten un potent verí amb propietats neurotòxiques, citotòxiques 

i cardiotòxiques. 

Pysallia physalis, coneguda pel nom de caravel·la 
portuguesa, és un sifonòfor constituït per nombrosos 
pòlips. 
 
En rares ocasions, aquestes espècies de cnidaris s’han observat a la costa catalana
 
 

Olindias phosphorica

Olindias phosphorica PERILLOSITAT MOLT ALTA. POC FREQÜENT (VARIABLE) 

Diàmetre ombrel·la fins 8 cm 

Espècie d’hidromedusa mediterrània de color transparent, amb 4 

gònades en forma de creu i amb l’ombrel·la rodejada de petits 

tentacles de color blau o bordeus

 

 

 

Aqui teniu un enllaç amb la informació de les meduses que podem trobar a les nostres costes. 

https://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/projecte_medusa/guia_identificacio.pdf

https://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/projecte_medusa/poster_meduses.pdf

 


consulta Pediatria Dra. Magda Gallardo de dilluns a divendres de 16:30 a 19:30 h. c/ Esteve Albert 73 Mataró (08304) 937986190 / 661436718