LA SON DES DE L'ANY FINS ALS 3 ANYS

LA SON: D'1 A 3 ANYS

La son és una necessitat vital per a les persones de totes les edats. 

En el cas de les criatures és especialment important un bon descans nocturn, ja que si no dormen bé de nit, tampoc no «funcionen» bé de dia. 

L’hora que els nens i les nenes van a dormir, la manera amb què ho fan i les rutines que segueixen abans d’adormir-se formen part de l’educació de la criatura.

S'ha d’aconseguir que dormin bé i puguin reposar forces per a l’endemà, de la mateixa manera que ens preocupem per una alimentació saludable.

D’1 a 3 anys de vida es recomana que dormin entre deu i tretze hores diàries. La migdiada els convé (ha de tenir una duració aproximada de dues hores, i és recomanable que no la facin més tard de les 4 de la tarda, perquè llavors poden tenir problemes a l’hora de conciliar la son a la nit).

L’hora idònia per anar a dormir està entre les 8.30 i les 9 de la nit. De vegades, segons els horaris dels pares i les mares, pot ser recomanable que se’n vagin a dormir una miqueta més tard, sempre que puguin llevar-se més tard i sempre que no s’allargui excessivament l’hora d’anar a dormir. 

És important que els nens s’acostumin a anar a dormir sempre a la mateixa hora. La regularitat dels horaris i de les activitats diàries afavoreix els seus hàbits de son. 

Cal que l’hora de dormir no sembli un càstig o una separació del pare o la mare. 

És necessari persuadir i convèncer la criatura que dormir és una recompensa, una necessitat i un plaer. 

 La rutina d’adormir-se ha de proporcionar una sensació de seguretat càlida, amb activitats tranquil·les (bany abans d’anar a dormir, lectura de contes, explicar històries agradables a mitja llum...). 

És recomanable que els nens facin aquest tipus d’activitats una hora abans d’anar a dormir.

També cal tenir present que alguns programes televisius poden ser molt excitants i provocar dificultats per conciliar la son. 

Per ajudar a establir aquesta rutina es pot utilitzar algun senyal que indiqui que ha arribat l’hora d’anar a dormir, pot ser simplement quan les agulles del rellotge arribin a marcar una determinada hora. També és recomanable establir una rutina a l’hora d’anar a dormir, a banda del senyal que esmentàvem. És a dir, fer sempre algunes activitats abans de dormir, com llegir contes, cantar una cançó, fer-li carícies, portar-li el seu nino, llençol o objecte preferit per dormir... 

I si es desperta i plora a mitja nit? 

Sempre que el nen o la nena plori cal anar a veure què li passa, comprovar que es troba bé i mostrar-li que ets allà per donar-li ajut, que no l’abandones (toca suaument la seva cara o parla-li en veu baixa, sense obrir el llum). És important sortir de la seva habitació abans que s’hagi adormit, i sense enfadar-te, essent comprensiu i pacient. 

Quines condicions ambientals afavoreixen la son? 

– La foscor: és important que associï el son nocturn amb la foscor, perquè així s’adapta als horaris i sap diferenciar entre les activitats del dia i les de la nit. 

– El silenci: és bo mantenir unes condicions que afavoreixin el descans. No cal exagerar: els nens i les nenes s’han d’adaptar a l’entorn on viuen. Està bé reduir els sorolls, però sense impedir el desenvolupament de les activitats normals de la llar. 

– Dormir en el seu llit: per garantir el descans de la criatura, aquesta s’ha d’acostumar a dormir a la seva habitació, al seu llit. S’ha d’afavorir que estigui a gust amb la seva habitació, que sigui confortable i agradable.

I si vol dormir al teu llit? 

 En alguns casos es pot permetre.  Quan és una excepció no hi ha cap inconvenient que pugui dormir amb tu. Quan això es converteix en un costum habitual també es converteix en un problema. Les criatures que dormen al llit dels pares poden tenir un son més lleuger, solen descansar menys i es desperten més a la nit, mostren cansament als matins i tenen dificultats a l’hora d’anar a dormir. Per a les persones adultes també significa tenir menys intimitat i descansar pitjor. 

En cas que la criatura reclami dormir quotidianament amb les persones adultes, ofereix-li solucions alternatives per tal de suavitzar la separació (deixar la porta mig oberta, un llum encès, passar una estona amb ella fins que s’adormi, llegint contes o explicant històries...). És bo animar i felicitar la criatura quan aconsegueix dormir al seu llit, dient-li que sents molta alegria perquè es fa gran i que pot fer coses tota sola.