La crisi i els nens

Temps de crisi.

Què cal respondre al nen?

El tema de la crisi s'ha d'afrontar. No cal convocar una reunió familiar per explicar als nens què és la crisi però s'han d'aprofitar els moments del dia a dia per explicar-los què és això que anomenen crisi.

Els nens no es fan càrrec de que els pares han de estalviar. No entenen per què cal estalviar i no es pot gastar diners en comprar coses innecessàries. Molt probablement el teu fill pregunti: mare,pare,  què és la crisi? Perquè ha escoltat parlar de la crisi a la televisió o en ell col · legi.

Evitar la idea que el material comporta la felicitat

Els pares han d’explicar  als nens la situació econòmica que es viu en aquests moments sense transmetre angoixa i por, i han  de canviar la idea que el material comporta la felicitat.

   "Cal parlar amb ells perquè comprenguin que el món va més enllà de casa, que el món té problemes, i que no tots els nens poden tenir joguines. Els nens han d'entendre que hi ha una crisi que també afecta els reis mags.

   "El millor regal és el de donar-li als nostres fills el millor de nosaltres. Autosuperarnos, voler ser millors persones, parelles i pares. És més important que la joguina en si mateix.

Es viu en una societat de consum, "que ha creat una falsa idea de felicitat".

   "S'ha ficat als nens en un sistema d'aparença centrat en estímuls ràpids com Internet o els videojocs, i s'ha de recuperar la calma o l'afecte.

S’han de  posar límits als nens, ja que si els pares no ho fan, al final, "la vida se'ls posarà", i ha comentat que la crisi econòmica pot suposar una "oportunitat" per canviar els valors i per formar-se com persona.

   "De vegades un procés cultural pot portar una simple dècada, que passa molt de pressa. Si no aprenem ara que estem patint quan ho farem?.

els fills valoren els regals "en funció" de com ho fan seus pares. "A vegades la felicitat va més per la nostra pròpia felicitat. Creiem que un regal enorme els ha de  fer enormement feliços", de vegades, "un petit regal compartit amb germans, pares, fa molt més feliç el nen ".

s’ha de  tractar la situació amb la màxima naturalitat, impulsar el factor sorpresa, tenir en compte els gustos i necessitats reals dels nens, explicar el perquè dels regals elegits, limitar el nombre de regals i posar d'acord la família.

   A més d'apostar per regals senzills, mediambientalment sostenibles i compartits, elaborar regals de manera artesanal, convertir en regal una cosa que abans no ho era, escriure la carta de reis en família i aprendre a tolerar la frustració.

Es pot proposar la compra d'un producte més econòmic com a alternativa a un altre més car. Se li explica al nen la diferència de preus i per què escollim el més barat.

En el cas de productes innecessaris, se li pot explicar al nen que independentment del preu, l'objecte no és necessari i evitar la seva compra ens permet estalviar.

No s'ha de tenir por de parlar de valors. El sentit econòmic i el moral estan relacionats. Gastar més implica responsabilitat. Al nen se li ha d'explicar que no podem comprar més del que ens permet la nostra economia.

Si ho sabem explicar bé, el nen ho entendrà però per aconseguir-ho cal tenir en compte la seva edat.

L'explicació de la crisi als nens és difícil però no és impossible. Per als nens la crisi és una gran desconeguda. Perquè comencin a entendre que cal estalviar diners i disminuir la despesa familiar, els pares hauran explicar acord amb la seva edat.

Pensar que els nens de menys de 6-7 anys no entenen les qüestions de "diners" és un error. Si els pares saben explicar com correspon, els petits ho entendran sense problemes.

Els nens no entenen el sentit del malbaratament, si no se'ls explica. Juguen amb l'aigua i deixen les aixetes obertes perquè no saben que l'aigua costa diners. Els pares són els que han d'explicar al petit de fer aquest tipus de coses té un cost, tant des del punt de vista econòmic com ambiental.

Per transmetre aquesta consciència de l'estalvi, podem portar amb nosaltres a comprar i comparar preus, perquè entenguin el sentit de cost.

Entre els set i els onze anys, l'explicació de la crisi és més fàcil per als nens. Els pares han de explicar-de manera senzilla i els nens l'entendran perquè tenen clars els conceptes de despesa, estalvi, diners i altres conceptes econòmics.

Si es familiaritzen amb aquesta temàtica, sobretot si tenen una paga que han de gestionar, poden entendre els "problemes" dels adults: decisions de compra, estalvi de petites sumes de cara a comprar alguna cosa més important, recerca de noves fonts d'ingressos a través d'algun "treball".

Els nens han d'entendre que l'economia familiar consta de despeses i d'ingressos, per això, se'ls pot mostrar un extracte del compte bancari, perquè entenguin la relació entre entrades i sortides de diners.

nens de mes d'11 anys

La crisi és més dura per als nens d'aquesta edat. Per aquests nens es tracta d'un període de la vida molt delicat, a les portes de l'adolescència. Entenen els conceptes com els diners, la despesa familiar o l'estalvi, però posseir l'últim model de mòbil o portar roba de marca els ajuda a sentir-se més segurs ja identificar-se amb un grup.

En aquesta fase, qualsevol renúncia, que sigui imposada per raons econòmiques o educatives, ha d'estar acompanyada d'un gran suport a la identitat del nen, subratllant que el valor de les persones no coincideix amb el valor econòmic de les coses que tenen.

Amb onze anys, ja se'ls pot explicar per què la família prefereix anar-se'n de vacances que comprar-se un cotxe o per què no es poden comprar  les bambes d'últim model. Cal fer-los sentir-se part de l'economia familiar. El que ells estalviïn serà estalvi per a tota la família, i per tant un benefici per als pares i els germanets.