ASMA

2012-04-03 13:52

 

L’asma en l’Infant

 

L’asma és la malaltia crònica més freqüent en pediatria, i l’augment de la seva prevalença comporta un problema major en sanitat. De mitjana, la freqüència de l’asma augmenta un 5% cada any. Actualment la causa d’aquest increment no està ben definida, però pot respondre a diferents hipòtesis1:

 

  • L’augment a l’exposició de substàncies al·lèrgiques.
  • Els nadons estan cada vegada menys exposats a substàncies patògenes cosa que alenteix la maduració del seu sistema immunitari.
  • L’augment de la pol·lució atmosfèrica n’és una altra causa potencial.
  • La disminució de la consumició de grasses insaturades.

 

 

Genètica de l’asma

El factor de risc més important pel desenvolupament de l’asma és l’existència de casos en la família. Aquesta dada és coneguda des de fa molts anys, però no fa més d’una vintena d’anys que gràcies als avenços en genètica molecular, s’han pogut d’apreciar certs “gens susceptibles” en l’asma.

 

En un context clínic, l’asma és una patologia heterogènia, amb la qual s’hi pot relacionar: atòpia, associar-se amb dermatitis atòpica , hiperreactivitat bronquial, associat amb un augment de les secrecions bronquials (moc)  i rinitis al·lèrgica.

 

Classificació de l’asma

- INTRÍNSEC: s’inicia per causa d’agents infecciosos (bacteris i virus).

- EXTRÍNSEC: s’inicia per un agent al·lergènic à molt habitual durant l’estació primaveral

- ASMA A L’ESFORÇ

 

 

L’asma infantil fa partida dels síndromes obstructius aguts o crònics definits per: dispnea (dificultat respiratòria), tos i sibilàncies (xiulets), durant més de tres episodis en els primers dos anys de vida 2,3,4.

 

L’aspecte més habitual d’una crisi d’asma fins a l’edat de 2 anys és mitjançant una bronquiolitis aguda viral. En presència d’episodis de sibilàncies repetits, la paraula asma és adequada, sempre que l’origen de l’obstrucció sigui al·lèrgic o viral.

 

Avui dia l’asma està establert com una malaltia inflamatòria, inflamació que fa disminuir la llum de la via aèria provocant el conseqüent broncospasme (tancament de la via, per tant, hi deixa de passar aire). Existeixen, a més, diferents mecanismes per disminuir el calibre de la via en l’asma: l’edema de la mucosa i l’hipersecreció.

 

Tractament:

El tractament de l’asma pot ser molt extens: evitar certs factors predisposants ambientals, tractar l’hiperreactivitat bronquial, administració de broncodilatadors, la corticoteràpia inhalada i, si fos necessari, la corticoteràpia sistèmica. La fisioteràpia respiratòria serà imprescindible si ens trobem en un context d’hipersecreció bronquial (mocs als bronquis).

 

 

“la prevenció de l’asma, passa per una millor protecció dels factors de risc ambientals”

“S’han d’evitar o disminuir el temps de prevalença dels episodis de sibilants causats per hipersecreció bronquial en infants menors de dos anys”

 

1. LE CLAINCHE l., TIMSIT S., RIGOURD V., SCHEINMAN P., DE BLIC J., Asthme de l’enfant avant 5 ans: diagnostic et traitement. Rev Mal  Respir 1999; 26: 17-27

2. KERREBIJN K.F., Defining and describing airways obstruction in children. Eur Respir J 1991; 1083-4

3. PAUPE J., SCHEINMAN P., de BLIC J., Allergologie pédiatrique. Flammarion Médicines – Sciences.1994; p 636

4. POSTIAUX G,. Kinésithérapie Respiratoire de l’enfant. De boeck. 3e edition. 2009


consulta Pediatria Dra. Magda Gallardo de dilluns a divendres de 16:30 a 19:30 h. c/ Esteve Albert 73 Mataró (08304) 937986190 / 661436718