DISPLÀSIA CONGÈNITA DE MALUCS

Displàsia congènita de malucs:

La displàsia de maluc és el desenvolupament anormal de la unió que hi ha entre el cap del fèmur ( os de la cuixa ) i la cavitat del maluc on encaixa ( acetàbul ) . Com a conseqüència es produeix un desplaçament del cap del fèmur cap a fora .

L'os del fèmur es pot sortir de la cavitat del maluc de manera intermitent per immaduresa o de manera permanent ( anomenada maluc luxat ) .

Hi han 3 tipus:

* Displàsia acetabular: retràs o hipoplàsia en el desenvolupament del acetàbul; el cap del fèmur està dins del acetàbul.

*Subluxació: es manté el contacte parcial però el cap del fèmur no està centrat en el acetàbul. Representen el major percentatge de displàsies de maluc.

*Luxació: el cap del fèmur està fora del acetàbul.

La incidència pot arribar a ser del 2%. En un 60% dels casos s'afecta el maluc esquerra, en un 20% dels casos el maluc dret i en un 20% tots dos malucs.

Hi ha un 5% més de risc si es té un germà que l'hagi patit i un 12% si ha sigut un dels progenitors.

Altres factors de risc son la posició fetal i part de natges.

Hi han factors que predisposen :

- Ser primogènit.

-Presentació de natges.

- Part per cesària.

- Parts múltiples.

- Ser prematur.

- Sobrepès en néixer.

- Deformitats facials.

- Deformitats de peus.

- Escoliosi.

- Sexe femení.

- En general, qualsevol tipus de malformació congènita .

Diagnostic:

El diagnòstic precoç és fonamental per a un tractament correcte abans que el nen comenci a caminar . Serà el pediatre el que ho diagnostiqui: o a la mateixa sala de parts o en les revisions periòdiques amb el vostre pediatre habitual.

Una maluc que està veritablement dislocada en un nadó s'ha de detectar en néixer , però alguns casos són lleus i els símptomes poden no desenvolupar-se després del naixement , raó per la qual es recomana fer controls periòdics . Alguns casos lleus són silenciosos i no es poden detectar durant un examen físic .

En nens més grans poden presentar un retard de la marxa amb coixesa o marxa d'ànec .

A cada revisió s'explorarà de manera minuciosa els malucs , valorant el moviment espontani de les cames , la longitud de les mateixes i l'asimetria dels plecs . Hi ha una serie de maniobres que es realitzen durant la exploració rutinària:

* Maniobra d'Ortolani: el pediatre sosté amb suavitat el maluc amb la cama flexionada i en adducció amb una ma, es produeix un clic quant el cap del fèmur troba la cresta cotiloidea, desapareixen la limitació de l'abducció i es signe de reducció.

*Maniobra de Barlow: es fa una adució del maluc que al pressionar sobre el fèmur de forma longitudinal es produeix la luxació.

La Maniobra d'Ortolani tradueix una luxació i la de Barlow un maluc luxable.

* Asimetria de plecs: no valorable en luxacions bilaterals.

* Limitació a la abducció.

* Signo de Gelazzi: valorable en luxacions unilaterals, no bilaterals. El pacient en posició supina i els genolls flexionats 90º. Es detecta asimetria en els genolls.

Què fer ?

Davant de qualsevol exploració dubtosa , el pediatre sol · licitarà:

* Una ecografia de malucs : en lactants de menys de 5 mesos (a partir de 3-4 setmanes de vida ) .

* Una radiografia de malucs : en lactants majors de 4 mesos (a partir del 5è-6è mes de vida ) .

* Si l'exploració és positiva es derivarà al Traumatòleg Infantil .

Tractament

El tractament depèn del moment del diagnòstic de la displàsia i de la seva gravetat .

Com més aviat s'inici, major és la possibilitat d'una bona resposta i una curació completa.

En menors de 6 mesos el tractament consisteix en un arnès o corretges de Pavlik . És un dispositiu compost per unes corretges per mantenir les cames separades i voltejades cap a fora ( posició de de granota ) . Aquest dispositiu en general sosté l'articulació coxofemoral al seu lloc mentre el nen creix. Van subjectes a una mena de faixa que envolta el pit del bebè . És innocu i ben tolerat , i el Traumatòleg infantil ha d'instruir als pares sobre la seva correcta col·locació i ajust per aconseguir la posició adequada.

La durada del tractament és variable ( de 2-4 mesos ) , fins que es recol·loca el fèmur dins del maluc . Amb aquesta tècnica es resolen fins a un 90% dels casos .

Aquest arnés funciona per a la majoria dels nens quan es comença a col·locar abans dels sis mesos d'edat , però és menys probable que funcioni per als nens grans.

Els nens que no milloren o als quals se'ls fa un diagnòstic després dels sis mesos amb freqüència necessiten cirurgia . Després de la intervenció quirúrgica , es col·locarà una fèrula a la cama del nen durant un temps .

Previsió

Si la displàsia de maluc es detecta en els primers mesos de vida , gairebé sempre pot tractar-se amb èxit per mitjà d'un dispositiu de posicionament ( dispositiu ortopèdic ) . En uns pocs casos , és necessària la cirurgia per reubicar el maluc en l'articulació .

La displàsia de maluc que es detecta després del començament de la lactància pot portar a un pronòstic descoratjador i pot requerir una cirurgia més complexa per reparar el problema .

Possibles complicacions

Els dispositius ortopèdics poden ocasionar irritació de la pell . Les diferències en les longituds de les cames poden persistir tot i el tractament apropiat .

Sense tractament , la displàsia del maluc ocasionarà artritis i deteriorament del maluc mateixa , la qual cosa pot ser greument debilitant .